El primer equip s’aferra a les opcions que encara té.
L’Handbol Sant Cugat rebrà dissabte el sisè classificat, el Club Handbol Sant Esteve de Palautordera, amb l’objectiu de seguir aferrat a les opcions que encara li restin d’aconseguir una de les dues primeres places de la classificació final de la Primera Estatal. L’Handbol Sant Cugat va tornar de Santa Maria de Palautordera amb dos valuosos punts. El partit, com es preveia, va exigir moltíssim els nostres, que van arribar al tram final del mateix dos gols per sota, havent de remuntar el marcador advers. La victòria, juntament amb la derrota de l’Handbol Esplugues a Granollers, manté l’equip en la lluita per la segona plaça.
Resten només sis jornades i l’Handbol Sant Cugat sap que les seves possibilitats passen per seguir sumant tots els punts en joc i que l’Handbol Esplugues se’n deixi tres pel camí i arribar, així, a la trentena i última jornada només un punt per sota, per jugar-nos-ho tot al pav3 en el que seria, a ben segur, un partit per a la història. Abans, però, s’hauran de superar cinc finals, la primera d’elles dissabte enfront l’equip dirigit per Maiol Bosch, que enguany està fent una gran campanya i que compte a les seves files amb un dels jugadors més destacats de la categoria: l’experimentat lateral esquerra Jordi Planas, màxim golejador dels santestevencs. Per l’enfrontament Andrei Xepkin recupera homes importants i tot apunta que Marc Jordan tornarà a ser de la partida, i que Guillem Correro, a la recta final de la seva recuperació, no està descartat i podria reaparèixer. Malauradament, en aquesta ocasió seran baixa els germans Aleix i Oriol Vaz i també Oriol Cortés.
Si la setmana passada el tren direcció a la fase d’ascens passava per Santa Maria de Palautordera, i l’Handbol Sant Cugat no va fallar i hi va pujar, ara són els seus veïns de Sant Esteve de Palautordera els que ens visiten. Obligat a agafar de nou el tren de la victòria, el primer equip no pot fallar i ha de sumar dos punts més. La gran exigència del partit demanarà, a ben segur, que els homes del primer equip del club ofereixin la millor versió. Després de vint-i-quatre jornades les esperances amb què arrancàvem la temporada segueixen vives, ningú no ha abaixat els braços i el compromís de la plantilla i de l’staff ens enorgulleix a tots plegats. Força SantCu!