Un temps mort amb… Marc González

Ja tenim una nova entrega de la sèrie d’entrevistes al cos tècnic. Avui l’entrevistat és en Marc González, entrenador de nivell 1 que dirigeix el nostre sènior A femení.

Estàs estudiant o treballant, i què estudies o de què treballes? Treballo en una escola fent tasques de vetllador. Ajudo a nens i nenes que poden tenir alguna dificultat o diferents necessitats.

A quina edat vas començar a jugar a handbol? Amb 5-6 anys

A quina edat vas començar a fer d’entrenador? Amb 21 anys.

Quin és el teu equip europeu d’handbol favorit? M’agrada el Barça. Però també em va agradar molt el joc del Vardar de fa uns anys, amb David Davies d’entrenador.

Quin és el teu jugador d’handbol favorit i per què? Gonzalo Pérez de Vargas. Crec que està a un nivell altíssim i que el porta mantenint bastants anys.

Quina és la teva jugadora d’handbol favorita i per què? Nora Mork. Porta demostrant molts anys la qualitat que té; és una líder i tècnicament molt bona. Tot i això, gaudeixo molt més del joc col·lectiu en general, tant masculí com femení. Un equip ben treballat, una gestió grupal sota pressió i un estat anímic d’un equip em genera molt més que un jugador/a de manera individual. He de dir que el joc femení és molt més treballat i col·lectiu, des del meu punt de vista.

Tres raons per les que t’agrada l’handbol i fer d’entrenador? Encomanar o intentar-ho, no només els meus coneixements, sinó també la meva passió per a aquest meravellós esport que tinc la sort de viure, veure i gaudir des de petit. M’agrada que els jugadors/es evolucionin i veure i ser-ne partícip. Crec que és un esport molt agraït on entren en joc moltes coses i situacions en pocs moments i de manera molt ràpida. És un esport genial, el recomano a tothom.

Pots descriure les emocions que sents quan el teu equip juga bé? És una satisfacció enorme veure com la feina treballada surt; et dona energia i ganes per a afrontar tot i més. A vegades no tinc ni paraules per a descriure les emocions.

Quina ha estat la pitjor experiència en el món de l’handbol i com la vas superar? La pitjor experiència se’ns dubte va ser als 15-16 anys quan per un problema cardíac vaig haver de deixar de jugar a handbol, l’esport de la meva vida i de la vida de la meva família. Va ser una situació molt difícil, tot i que ja sabia des de petit que tard o d’hora arribaria el moment, mai s’està del tot preparat, crec jo. Els meus amics i companys d’equip em van ajudar de manera increïble. Sempre em feien sentir un més, dins i fora la pista, encara que ja no pogués participar com m’hagués agradat. Van passar els anys i vaig creure que la millor forma de poder seguir en contacte directe amb l’handbol era fer-me entrenador. Aleshores ens vam posar en contacte amb el Joan Sancho, que em va donar la primera oportunitat quan no tenia gaire experiència, i fins avui. Agraït sempre per l’oportunitat i en part gràcies a ell he viscut tot el que he viscut amb molts bons moments i també algun de dolent.

Sota pressió fas servir alguna eina especial? Com superes els moments de més pressió? No hi ha res concret que faci o que m’ajudi a superar-ho. Els anys i l’experiència t’ajuden a gestionar-ho millor.Tot i així crec que un punt de nervis sempre existeix.

Creus que has hagut de sacrificar coses per a poder dedicar part del teu temps a l’esport que t’agrada? No utilitzaria la paraula sacrificar, perquè al final ho faig per que vull i m’agrada. Però sí que és veritat que et priva de temps amb la parella, amb els amics i en alguns moments de poder marxar algun cap de setmana.

En la teva opinió, què creus que és el més important per a que els jugadors i jugadores arribin al més lluny possible jugant a handbol? El més important és la passió i l’ambició per a voler-ho. I després, òbviament has de poder gaudir d’uns entrenadors i entrenadores que t’ajudin i t’ensenyin en els màxims aspectes possibles per millorar i aprendre.

Un toc personal

Quina paraula et descriu? Passió.

Quin és el teu plat favorit? No tinc un plat favorit, amb el menjar sóc bastant obert i m’agraden moltes coses.

Quina és la teva mania més gran? L’ordre, en el meu dia a dia sóc molt maniàtic, tant en les coses de feina com a casa.

Quin és el teu grup musical o cantant favorit? Sóc un apassionat de la música, m’encanta tota mena de cantants i estils diferents. Escolto música cada dia a totes hores.

Quin és l’últim llibre que has llegit o el que més t’ha agradat? He rellegit un de quan era més petit. “ El príncipe de la niebla “

A quin país que no hagis anat t’agradaria viatjar? A l’Argentina i a Australia.

Si fessis un altre esport, quin seria? Futbol.

Si poguessis ser una persona diferent per només un dia, qui voldries ser? No vull ser una altre persona. Però no estaria malament poder ser un dia una persona molt coneguda i veure el seu dia a dia amb tan poca privacitat.

Què és el que més valores en una persona? La sinceritat.

Doncs ja ho tenim, Marc. Això ha estat tot. Moltes gràcies!

Horacio Mayol