Marta Fernández (capitana del Sènior A i pregonera de la Festa Major): ‘Cal reivindicar l’esport femení i fer veure a les nenes que també hi ha equips femenins’

Arriba la Festa Major i, enguany, l’esport femení és el pregoner. Amb això, un col·lectiu de dones esportistes representarà l’esport femení del municipi, i entre elles, es troba Marta Fernández, la nostra eterna capitana. És per això que l’hem entrevistat, perquè analitzi la Festa Major i l’esport femení de la ciutat.

Primer de tot, que representa per tu ser la persona escollida pel club per representar la branca femenina?

Estic molt contenta de poder representar al club i especialment a tota la branca femenina al pregó de Festa Major. Que hagin pensat en mi és un orgull.

Ningú millor que tu, pot entendre l’evolució de la branca femenina, i és que recordem, que quan tu vas arribar, no existia cap equip femení…

Sí, cal dir que fa molts anys, abans d’arribar jo, també van haver noies jugant a handbol al club i també van haver-hi equips femenins. Però malauradament quan jo vaig entrar al club no hi havia prou noies per formar un infantil i tampoc hi havia equips femenins en categories superiors.

Recordo que des de l’OMET s’estava potenciant i se’ns animava molt a les nenes a continuar jugant a handbol al club, i tot i que vaig haver de jugar 2 anys amb nens va acabar entrant una generació de nenes amb les quals vam poder formar un equip. Érem l’únic equip femení del club, però tinc molt bon record d’aquella època. A partir de llavors van seguir arribant nenes i noies, i la cosa va anar creixent fins a arribar on estem ara.

És molt important conèixer d’on venim i que se sàpiga que moltíssima gent que potser ja no està al club ha participat en el creixement de la branca femenina, jugadores, famílies, juntes anteriors, entrenadors.

Què et sembla la decisió de l’Ajuntament que l’esport femení sigui el pregó d’aquesta Festa Major?

Em sembla molt bé per la visibilització. Cal reivindicar l’esport femení, i fer veure a les nenes que també hi ha equips femenins en la majoria d’esports; i crec que fer-ho a partir del pregó és una bona manera. Però el més important és el dia a dia, recolzar i fomentar l’esport femení sempre, en les bones i en les dolentes.

Enguany inaugureu un nou equip unificat, amb les jugadores del sènior B que van aconseguir l’ascens a la 1a Catalana. Què et sembla la decisió?

Crec que és una decisió encertada, l’any passat els 2 equips vam acabar la temporada amb plantilles molt justes pel que fa al número de jugadores. Les jugadores del B han demostrat que poden jugar a 1a Catalana; de fet, moltes d’elles ja ho han fet en molts partits i han aportat moltíssim, i les que no ho han fet encara venen fortes i estic convençuda que sumaran molt.
Crec que l’any vinent tindrem un molt bon grup, serem moltes i gestionar un grup gran no sempre és fàcil, però tant en l’àmbit humà com en l’àmbit de joc crec que és un grup potent.

L’any passat us veu quedar a les portes de disputar les fases d’ascens a Lliga Catalana. Enguany l’objectiu segueix sent aquest ascens?

És un equip nou i amb prou feines hem fet 2 entrenaments, així que potser és aviat per fixar un objectiu per l’equip. Personalment, sí que tinc l’objectiu de pujar, conec perfectament l’equip, les jugadores que venen i el nivell de la categoria, i crec que tenim nivell per pujar o com a mínim per jugar les fases. Tot i això, aquest any també teníem nivell per pujar i les lesions i una mala ratxa a la segona part de la temporada ens va fer quedar-nos fora de fases.

Les temporades són molt llargues i cal treballar molt de principi a fi. Tots els equips tenen alts i baixos, així que per estar a dalt haurem de ser regulars i aconseguir que els moments baixos siguin els mínims.

Sant Cugat està cada vegada més ben situada en el mapa de l’esport femení. Que li falta a l’equip per fer un pas endavant?

Crec que tot i que aquest any no hem acabat amb el millor sabor de boca, venim d’una temporada anterior on vam ser campiones de Copa, guanyant al Terrassa (equip que aquest any ha pujat a Lliga).

Aquest grup ja ha començat a fer alguna cosa important, tot i que és cert que no ens podem conformar amb una temporada bona. Personalment, crec que l’any que ve ha de ser un any d’inflexió. S’ajunten moltes generacions en un sol equip i crec que hem d’aprofitar-ho per fer un altre pas endavant com tu dius.

A tot això crec que també fa falta temps. Cal recordar que les jugadores que estem al primer equip venim d’una base i una formació més complicada que la dels nois i que la que tenen ara les nenes del club. Durant la nostra formació, moltes hem jugat a categories que no ens tocava, hem jugat en equips amb plantilles molt curtes jugant partits amb 6 o 5 jugadores, hem jugat sense portera temporades senceres havent de fer de porteres jugadores de camp, no hem tingut continuïtat amb un mateix grup perquè havíem de formar un equip nou any rere any perquè ens quedàvem sense jugadores… tot això influeix molt en el desenvolupament d’una jugadora en formació, per norma general això els nois no ho han hagut de viure i gràcies al creixement de la branca femenina, els equips femenins actuals de la base tampoc, tenint cada cop millor formació i sent més potents.

Estic segura que quan totes aquestes nenes arribin al primer equip i s’ajuntin amb jugadores de més experiència el creixement serà exponencial.

Com veus la situació de l’handbol femení d’aquí a 10 anys?

Ara mateix podem dir que a la branca femenina de l’Handbol Sant Cugat tenim una base potent, amb equips forts i amb un bon gruix de jugadores, però cal seguir treballant per seguir creixent i arribar al top de Catalunya. A més crec que un dels problemes que hem tingut tradicionalment al club és la marxa de jugadores punteres a altres clubs. És indispensable retenir el talent que tenim a casa per seguir pujant el nivell. Si ho aconseguim i les jugadores de la base arriben al primer equip estic segura que l’Handbol Sant Cugat Femení en 10 anys estarà molt molt a dalt.
Però tot implica treballar i seguir apostant pels equips femenins a través d’una bona formació i de bons formadors i formadores.

Ja per últim, com gaudirà la nostra capitana i pregonera aquesta Festa Major?

Doncs el meu objectiu és estar tot el dia al carrer! Venim de 2 anys complicats, així que cal aprofitar i gaudir aquesta Festa Major que aquest any és més llarga que mai. La meva intenció és anar a la Festa Major Alternativa i viure-la amb pachangateam i amb la millor penya de Sant Cugat, la Penya Shent Shove.

Nielo Ballart