Un temps mort amb… Gerard Santafé

La nova entrevista de la sèrie Un temps mort amb… és al nostre entrenador de l’infantil vermell, Gerard Santafé. En Gerard és entrenador de nivell 1.

Gerard, a quina edat vas començar a jugar a handbol? Als 8 anys

A quina edat vas començar a fer d’entrenador? Als 17 anys.

Quin és el teu equip europeu d’handbol favorit? El Barça.

Quin és el teu jugador d’handbol favorit i per què? Uwe Gensheimer. Des que li vaig veure fer un moviment impossible amb el canell per marcar un gol.

Quina és la teva jugadora d’handbol favorita i per què? Carmen Martín. L’extrem dret amb més màgia.

Tres raons per les quals t’agrada l’handbol i fer d’entrenador?

– Perquè és un esport d’equip. Tenir un grup d’amics dins l’equip és una motivació extra per entrenar, jugar i gaudir d’aquest esport.

– Intentar aconseguir transmetre als nois que entreno i he entrenat tot el que l’handbol és per a mi.

– Veure com hi ha un procés d’aprenentatge i veure com creixen handbolísticament.

Pots descriure les emocions que sents quan el teu equip juga bé? Quan juguem bé hi ha una satisfacció d’aconseguir tot el que s’ha treballat. De tenir ganes de seguir jugant i de veure com val la pena seguir jugant/entrenant a aquest esport.

Quina ha estat la pitjor experiència en el món de l’handbol i com la vas superar? Les lesions. He tingut dues lesions de llarga duració. Una d’espatlla i un trencament del Tendó d’Aquil·les. Els companys d’equip han estat fonamentals per a poder tornar com més aviat millor. Et fan veure com gaudeixen de l’equip i del dia a dia entrenant. L’enveja que els hi tens quan juguen és el que et fan tornar.

Sota pressió fas servir alguna eina especial? Com superes els moments de més pressió? Crec que els anys i les experiències et fan superar millor la pressió.

Creus que has hagut de sacrificar coses per a poder dedicar part del teu temps a l’esport que t’agrada? No faria servir la paraula sacrificar. He prioritzat l’handbol davant d’altres coses, però perquè així ho volia.

En la teva opinió, què creus que és el més important perquè els jugadors i jugadores arribin al més lluny possible jugant a handbol? Arribar lluny en qualsevol esport suposo que ha de ser un treball continu i molt difícil d’aconseguir, però crec que per a continuar jugant molts anys has d’aconseguir uns grups de companys que facin que tinguis ganes d’anar a entrenar. Que per sort, és el que jo m’he anat trobant al llarg de tots aquests anys que porto al club.

Un toc personal

Quina paraula et descriu? Observador

Quin és el teu plat favorit? M’agrada gairebé tot. Menjo de tot.

Quina és la teva mania més gran? Quan les coses funcionen bé, no es canvien ni les rutines ni els hàbits.

Quin és el teu grup musical o cantant favorit? Els Amics de les Arts

Quin és l’últim llibre que has llegit o el que més t’ha agradat? “Aprender de los campeones”, de Pep Marí.

A quin país que no hagis anat t’agradaria viatjar? A Tailàndia.

Si fessis un altre esport, quin seria? De petit segurament hauria provat el futbol, perquè és el que tothom feia, però vist en perspectiva, crec que m’hagués equivocat.

Si poguessis ser una persona diferent per només un dia, qui voldries ser? Seria divertit viure l’experiència d’algun esportista una mica famós, que participés en Jocs Olímpics i mundials.

Què és el que més valores en una persona? Que sigui sincera.

Estàs estudiant o treballant, i què estudies o de què treballes? He estudiat educació primària i estic treballant a l’escola on vaig fer part de la meva escolarització, fent de professor d’educació física i coordinant les extraescolars.

Doncs això és tot, Gerard. Moltes gràcies!

Horacio Mayol